Existeixen dues corrents en les obres artístiques d’Imma Boronat. Dues corrents que es poden classificar també a través de les tècniques emprades: les pintures i les aquarel·les.

Les pintures dutes a terme per aquesta artista, són aquelles que formen part de la seva sèrie Connexions, un títol no triat a l’atzar que plasma a la perfecció el que les seves obres transmeten. Aquestes, ens transporten a la part més íntima de l’artista, on a través de la seva forma d’execució –utilitzant les seves pròpies mans com si fossin un pinzell– ens transmeten diverses ones energètiques que irradien de l’ànima. Els sentiments de força, passió, connexió,... es representen a través de pulsions energètiques transformades en línies de pintura en cadascun dels seus llenços. Però el més important, al meu parer, d’aquestes obres és el significat ocult. No només cal observar l’obra amb deteniment, sinó que –tal i com demana l’art contemporani– l’espectador ha de romandre actiu i esbrinar què hi ha darrera, quins són els sentiments plasmats per enriquir-se i formar part d’aquesta força i espiral enèrgic.

D’altra banda, les aquarel·les d’Imma Boronat mostren una visió més colorista i positivista. A través d’unes figures primitives i uns fons on es plasmen diverses zones emblemàtiques de Barcelona, aconsegueix expressar la bellesa d’una forma més alegre i riallera. Tot i que aquestes dues tècniques tinguin una clara distinció, el colorisme és fonamental per les obres d’aquesta artista i, com ja he dit altres vegades, la seva concepció de l’art i la seva manera de producció aconsegueix expressar la força i l’energia d’una pintora apassionada i impulsiva.

Quan observes les seves obres afloren els sentiments i,... et connectes.